Adéu Lluís, company i amic de muntanya i company i amic de la muntanya.
Aquesta muntanya que tu tant t'estimaves t'ha triat i se t'ha emportat.
S'ha equivocat. Ha estat cega. HAS ESTAT CEGA I CRUEL! No era a ell a qui t'havies d'endur, a qui més t'estimava, et coneixia i et respectava, NO ERA A ELL.
Adéu Lluís, adéu. Estic molt trista, ferida i ploro i em fa mal el cor.
Malgrat l'injusticia que aquesta amiga muntanya ha comés amb tu estic segura que tu vols i ens demanes que continuem estimant-la i respectant-la. Així serà.
Serem més bondadosos amb ella que ella ho ha estat amb tu.
Adéu, Lluís, adéu amic. Mai t'oblidarem.
