A que es bonica?
Si, suposo que està bonica perquè així havia de ser. Arribo a casa cap al vespre, un vespre que no es, ja què la llum de dia es esplendorosa degut al canvi d'hora, i clar, la lluna, pobreta, que no gasta ni rellotges ni canvis d'horari quan arriba la seva hora surt a passejar i gairebé que es troba amb el sol que encara no s'havia retirat.
Un final fantàstic per un dia fantàstic, com sempre que puc escapar-me per anar a dinar i passejar, unes hores robades que sempre donen bon resultat.
I a la tornada, a la arribada, estava la lluna esperant i me la vaig quedar.
