Des de la platja petita, allà on moltes vegades he jugat amb el meu delfí, vaig poder fer aquestes fotos de dos vaixells que estaven ancorats a la cala.
Com m'agradaria un dia poder navegar en un veler, amb les veles ben blanques i inflades recollint el vent. Com m'agradaria poder gaudir d'una bona estona, perduda al mig del mar, acompanyada d'uns ulls negres i brillants que observen amb curiositat, d'una boca que riu i somriu, d'un company de "francachelas" que faria com els nens, llençar-se des d'el vaixell a l'aigua transparent i blava com només es troba enmig del mar. Només de pensar com li agradaria, només per això, val la pena somiar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario