22 enero 2005

Doncs si que es embolicat!

No ho acabo d'entendre! No se perquè de qualsevol cosa li han de treure la punta sense més ni més... tan fácil que es no preocuparse fins que no arriba el moment...

Ja es ben veritat que m'ha quedat aquesta máxima:

Si te solució no cal preocupar-se i si no la té tampoc!

Ho veieu?

Bé, el que está clar es que un altra vegada ja s'espabilarán!

15 enero 2005

fa olor i enganxa


Bon día món!


ginesta Posted by Hello
ginesta diu: Bon día Jara, embolicarem el món?!

Un mini ficus, un gran arbre petit.



FLAMENCO


Flamenco Posted by Hello

Ja he dit que m'agrada la natura, em sento ginesta i m'agrada la jara, l'he coneguda, l'he tocada, l'he disfrutat, m'ha envoltat amb les seves branques enganxoses i oloroses... la jara que jo he conegut es d'una terra bella, de arrels mores, i amb ella m'he quedat.

He viatjat per un riu, el Guadiana, i anava acompanyada d'un somni, navegar per ell amb jara al meu costat.

D'aquesta terra surten arrels tan precioses com aquesta que m'ha regalat, una arrel amb expressió, una arrel amb sabor, quina figura més adient per recordar-la sempre, una figua gitana, una figura amb ánima flamenca.

05 enero 2005

de mica en mica

Sembla que la cosa va millor, he pogut intercanviar un missatge amb el grajo i he anat pulint cosetes... sembla que m'han entès... fins i tot conseguiré que hi hagi pau i tanqui.litat. Continuarem informant

04 enero 2005

Solitud


Avui m'he sentit així de solitaria... encara que , com ell, no empresonada.
No se pas que passa, no ho entenc, m'he sentit assetjada per tot arreu. Em sorprén més del que pensava ¿a la gent li agrada fer mal? No ho se...
Posted by Hello

Incomprensió

Perquè vaig acabar l'any llegint el vaig començar escrivint un "soneto" trist, més ben dit, indignat.

Passeges tranquilament per un local buit, amb aquella olor que queda impregnada a totes les sales i racons, olor d'humanitat, olor d'amistat, olor de companyia i també olor d'aquells a qui no entens o no entenen, olors desagradables moltes vegades, olors de rancunies olors d'intoleráncia.

Una certa tristor m'acompanyava, trobo a faltar molta gent, els que s'han anat, els que no gosen entrar, els que han estat acomiadats perquè son diferents.

¿perquè?

La amistad encarcelada.

No es verdadero el amor del amigo
Que permite impasible la ofuscación
De quien le quiere y defiende con pasión
Mimando sueños contra un enemigo

No es lealtad ni amistad, es avaricia
Egoísta es su forma de proceder
Generoso sentimiento es el querer
Bien está guardarse de la codicia.

Carcelero despiadado es el amor
Todo lo quiere, es acaparador
El cariño deviene prisión ciega.

Abre la puerta al amor, carcelero
Deja libre la amistad encerrada
Poséela franca pero no asfixiada.